{"id":2440,"date":"2016-10-16T20:05:16","date_gmt":"2016-10-16T20:05:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.acemabcn.org\/?p=2440"},"modified":"2016-10-16T20:21:30","modified_gmt":"2016-10-16T20:21:30","slug":"75-anys-daquells-filobusos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.acemabcn.org\/ca\/20161016\/75-anys-daquells-filobusos\/","title":{"rendered":"75 anys d’aquells “filobusos”"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

El 7 d’octubre de 1941, Tramvies de Barcelona SA, nom que en aquells temps definia la nostra empresa, va inaugurar la l\u00ednia FC (actualment la l\u00ednia 40) amb recorregut des del carrer Sep\u00falveda fins a Sant Andreu de Palomar, servida amb vehicles batejats per aquells temps com a “filobusos”<\/p>\n

Aquests vehicles no eren ni m\u00e9s ni menys que autobusos moguts per energia el\u00e8ctrica, que prenien mitjan\u00e7ant dues perxes o tr\u00f2lei que portaven al sostre i que estaven en contacte permanent amb els conductors el\u00e8ctrics instal\u00b7lats en alt sobre la cal\u00e7ada.<\/p>\n

Van ser troleibusos constru\u00efts amb la idea de pal\u00b7liar en la mesura possible el mal estat en qu\u00e8 es trobaven els vehicles de la xarxa tramvi\u00e0ria i d’autobusos aix\u00ed com la manca de material m\u00f2bil despr\u00e9s de la Guerra Civil, per a aix\u00ed poder cobrir la creixent demanda de transport p\u00fablic que es generava en els barris lim\u00edtrofs de Barcelona a causa de la incipient immigraci\u00f3.<\/p>\n

Una altra ra\u00f3 que es va tenir en compte a l’hora de decidir la construcci\u00f3 de troleibusos va ser la dificultat en la importaci\u00f3 de combustible i de recanvis per als autobusos existents. Els pa\u00efsos prove\u00efdors estaven en aquells moments en plena contesa b\u00e8l\u00b7lica, ja que havia esclatat feia poc temps la II Guerra Mundial i Espanya es veia sotmesa al bloqueig mar\u00edtim a causa de les ajudes que el govern del general Franco prestava als pa\u00efsos components de l’Eix.<\/p>\n

Els troleibusos funcionaven amb electricitat i aquesta la ten\u00edem a casa nostra: les centrals hidroel\u00e8ctriques del Pirineu ens la proporcionaven a un cost raonable. Per aix\u00f2, nom\u00e9s es va precisar instal\u00b7lar la xarxa urbana de la “filol\u00ednia” i muntar una subcentral transformadora a Sant Andreu (Carrer Gran de Sant Andreu n\u00ba 111, avui seu del “Centre C\u00edvic de Sant Andreu”) per completar el prove\u00efment el\u00e8ctric de la xarxa del troleib\u00fas.<\/p>\n

Per procedir a la construcci\u00f3 d’aquests troleibusos i fer front a la reconstrucci\u00f3 i manteniment de la flota de tramvies, va ser constitu\u00efda el 1941 la Societat Maquin\u00e0ria i Elements de Transport SA (Maquitrans), dotada amb un capital de 20.000.000 de pessetes, dividit en 40.000 accions de 500 pessetes. Tramvies de Barcelona S.A. va participar en el seu capital amb la compra de 12.000 accions, la resta va passar a subscripci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n

Dos van ser els models de troleibusos fabricats o carrossats per Maquitrans en aquella \u00e8poca: els del tipus A o imperials, de dues plantes, i els del tipus B d’una sola planta. Aquests models no van ser els \u00fanics que van circular per Barcelona. El 1950 es van importar d’Anglaterra xass\u00eds de British United Traction (BUT) per ser carrossats a Barcelona. Anys m\u00e9s tard tamb\u00e9 es van importar, ja carrossats de Fran\u00e7a, troleibusos de la marca Berliet Vetra.<\/p>\n