Al llarg dels mesos d’octubre i novembre, l’estació de Correus —el que en queda després de l’enderroc parcial del 1972— ha rebut la visita d’unes 450 persones que en grups reduïts han pogut trepitjar un dels espais més singulars de la xarxa de metro, en general inaccessible perquè es troba enmig del túnel de la línia 4. Aficionats al transport públic, ciutadans curiosos i empleats de Metro i Bus han participat en les visites, organitzades per TMB de manera excepcional amb motiu del centenari del metro.
Les restes de l’estació de Correus descansen en solitud al subsol de la part baixa de la Via Laietana, entre el carrer d’Àngel Baixeras i la plaça d’Idrissa Diallo, sense cap accés directe des de la superfície, ja que les escales i el vestíbul es van convertir en pou de ventilació. Només s’hi pot arribar caminant pel túnel, quan no hi circulen trens i s’ha tallat el corrent de la catenària.
L’enderroc per facilitar la prolongació de la línia 4 cap a Barceloneta, posada en servei el 1976, va eliminar part de les andanes (en tenia dues, una per al passatge i l’altra per al personal, a banda i banda de la via on estacionaven els trens), però va deixar sencers diversos plafons publicitaris (amb continguts comercials i polítics que porten records als visitants d’edat més avançada) i part de l’aplacat de rajola grisa tipus metro. També es conserven els rètols vermells amb el nom original Correos i un indicador de ceràmica amb part de la paraula entrada.
Aprofitant les obres de renovació integral de via del tram central de l’L4, aquests elements patrimonials van ser recentment consolidats i protegits. Durant molts anys hi va haver a més, enganxat a un pilar dels que separen les dues vies, el cartell imprès que anunciava el tancament definitiu de l’estació, amb data 20 de març del 1972, però el temps i els corrents d’aire l’han fet desaparèixer.
A diferència d’altres estacions del Gran Metro, a Correus hi imperava l’austeritat en l’arquitectura perquè l’empresa la va obrir el 1934 com un baixador provisional, a l’espera d’allargar el túnel fins al Portal de Mar, al costat de l’Estació de França: per això tenia una sola via i el mínim confort. A l’hora de les visites, el túnel estava il·luminat per ressaltar els elements històrics i s’hi havien instal·lat unes figures que retien homenatge als treballadors que van construir-lo als anys 30 en unes dures condicions agreujades per les filtracions degudes a la proximitat del mar.
