El 7 d’octubre de 1941, Tramvies de Barcelona SA, nom que en aquells temps definia la nostra empresa, va inaugurar la línia FC (actualment la línia 40) amb recorregut des del carrer Sepúlveda fins a Sant Andreu de Palomar, servida amb vehicles batejats per aquells temps com a “filobusos”
Aquests vehicles no eren ni més ni menys que autobusos moguts per energia elèctrica, que prenien mitjançant dues perxes o tròlei que portaven al sostre i que estaven en contacte permanent amb els conductors elèctrics instal·lats en alt sobre la calçada.
Van ser troleibusos construïts amb la idea de pal·liar en la mesura possible el mal estat en què es trobaven els vehicles de la xarxa tramviària i d’autobusos així com la manca de material mòbil després de la Guerra Civil, per a així poder cobrir la creixent demanda de transport públic que es generava en els barris limítrofs de Barcelona a causa de la incipient immigració.
Una altra raó que es va tenir en compte a l’hora de decidir la construcció de troleibusos va ser la dificultat en la importació de combustible i de recanvis per als autobusos existents. Els països proveïdors estaven en aquells moments en plena contesa bèl·lica, ja que havia esclatat feia poc temps la II Guerra Mundial i Espanya es veia sotmesa al bloqueig marítim a causa de les ajudes que el govern del general Franco prestava als països components de l’Eix.
Els troleibusos funcionaven amb electricitat i aquesta la teníem a casa nostra: les centrals hidroelèctriques del Pirineu ens la proporcionaven a un cost raonable. Per això, només es va precisar instal·lar la xarxa urbana de la “filolínia” i muntar una subcentral transformadora a Sant Andreu (Carrer Gran de Sant Andreu nº 111, avui seu del “Centre Cívic de Sant Andreu”) per completar el proveïment elèctric de la xarxa del troleibús.
Per procedir a la construcció d’aquests troleibusos i fer front a la reconstrucció i manteniment de la flota de tramvies, va ser constituïda el 1941 la Societat Maquinària i Elements de Transport SA (Maquitrans), dotada amb un capital de 20.000.000 de pessetes, dividit en 40.000 accions de 500 pessetes. Tramvies de Barcelona S.A. va participar en el seu capital amb la compra de 12.000 accions, la resta va passar a subscripció pública.
Dos van ser els models de troleibusos fabricats o carrossats per Maquitrans en aquella època: els del tipus A o imperials, de dues plantes, i els del tipus B d’una sola planta. Aquests models no van ser els únics que van circular per Barcelona. El 1950 es van importar d’Anglaterra xassís de British United Traction (BUT) per ser carrossats a Barcelona. Anys més tard també es van importar, ja carrossats de França, troleibusos de la marca Berliet Vetra.
