Quan avui volem saber quan arribarà el pròxim autobús, consultar una incidència al metro o planificar un trajecte, el més habitual és treure el mòbil de la butxaca i tenir la informació en qüestió de segons. Fa 30 anys, però, tot això era molt diferent: Internet tot just començava a entrar a les llars i les pàgines web eren encara molt senzilles i, sobretot, informatives. Aquest 2026, tmb.cat celebra vint anys, coincidint també amb els vint anys del domini .cat. La història de TMB a Internet, però, ve de més lluny: va començar ara fa trenta anys, el 1996. Fem un repàs de com ha evolucionat el seu web, des d’aquelles primeres pàgines estàtiques fins a l’actual plataforma de mobilitat.
1996: la primera web
Transports Metropolitans de Barcelona va estrenar la seva primera pàgina web l’any 1996, sota el domini tmb.net. Començava així la presència de TMB a Internet. Aquell primer portal era molt senzill i estava format, principalment, per pàgines estàtiques amb informació sobre el servei. La Wayback Machine de l’Internet Archive, una biblioteca digital que conserva pàgines web antigues i que, curiosament, també va néixer el 1996, guarda captures de tmb.net des de l’octubre de 1997.
Mirada avui, aquella primera web és una autèntica peça d’arqueologia digital i permet veure fins a quin punt han canviat Internet i la manera com busquem informació en només tres dècades.
1998: Vull anar
El primer gran canvi arriba l’any 1998 amb Vull anar. Per primera vegada, el web de TMB deixava de limitar-se a mostrar informació i començava a respondre les consultes dels usuaris. I, per ser l’any 1998, el sistema ja era força complet. L’usuari podia indicar un punt d’origen i una destinació i, si no en coneixia l’adreça exacta, buscar-la segons el tipus d’equipament o de lloc on volia anar. El sistema proposava diferents alternatives, mostrava el recorregut sobre un mapa i indicava quins transports i línies calia utilitzar.
A més, Vull anar no es limitava al metro i als autobusos de TMB: també podia combinar-los amb Rodalies de Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat i calcular trajectes entre Barcelona i diferents municipis de l’entorn metropolità. Tot això passava set anys abans que aparegués Google Maps. Aquell primer Vull anar ha anat evolucionant fins a convertir-se en el planificador de mobilitat que coneixem avui.
2000: Internet arriba als mòbils amb el WAP
L’any 2000 arriba una altra novetat important: TMB incorpora la tecnologia WAP als seus serveis digitals. Abans de l’iPhone, d’Android i de la generalització del 3G, alguns telèfons mòbils ja permetien connectar-se a Internet. Ho feien, però, d’una manera molt diferent de l’actual: pantalles petites, sovint monocromes, teclats físics i pàgines formades gairebé exclusivament per unes poques línies de text. TMB va crear per a aquests telèfons un portal específic, accessible des de wap.tmb.net, on es podia consultar informació sobre la xarxa de transport públic.
Era l’any 2000. Encara faltaven set anys perquè Apple presentés el primer iPhone. TMB començava així a portar la informació del transport públic fora de l’ordinador, molt abans que consultar Internet des del mòbil es convertís en una cosa quotidiana.
2001: el web es converteix en una eina de servei
L’any 2001, TMB torna a renovar la seva presència a Internet amb una nova pàgina d’inici i més continguts interactius. Al planificador Vull anar s’hi afegeixen eines com On sóc, les notícies i les alteracions del servei, així com altres continguts corporatius, com ara les ofertes de feina. A poc a poc, el web deixava de ser només un aparador amb informació sobre TMB i es convertia també en una eina útil per a les persones que utilitzaven el transport públic.
2004: una nova generació de tmb.net
Tres anys més tard arriba una nova versió de tmb.net. El portal estrena disseny i incorpora més continguts dinàmics, reforçant aquesta idea d’un web pensat cada vegada més per consultar informació pràctica sobre el servei. Aquesta versió, amb diferents canvis i millores al llarg dels anys, es mantindria en funcionament fins a la gran renovació del 2011.
2005: iBus i l’arribada del temps real
L’any 2005 TMB fa un altre pas important amb la posada en marxa d’iBus. Per primera vegada, els usuaris podien saber quants minuts faltaven perquè arribessin els dos autobusos següents d’una línia a una parada concreta. La informació es calculava gràcies al Sistema d’Ajuda a l’Explotació (SAE), que permetia saber on es trobaven els autobusos i calcular aproximadament quan arribarien a cada parada.
La prova pilot va començar el 28 de setembre de 2005 en vuit línies —6, 15, 16, 17, 33, 34, 41 i 64—, que en aquell moment concentraven aproximadament el 20% dels viatgers de la xarxa d’autobusos. Consultar-ho, però, no era tan senzill com obrir una app. Un dels principals sistemes era l’SMS. Calia saber el codi de quatre xifres de la parada i el número de línia i enviar, per exemple, temps 0515 17 al número 7412.
El missatge costava 15 cèntims i TMB assumia el cost de la resposta, que indicava els minuts que faltaven perquè arribessin els dos autobusos següents. iBus també es podia consultar des d’Internet i des dels mòbils de l’època. Els telèfons compatibles amb WAP tenien una interfície específica, mentre que els terminals que feien servir i-mode, una altra tecnologia d’Internet mòbil de l’època, en tenien una altra. Al web convencional hi havia també un accés a iBus i una eina per trobar el codi d’una parada en cas de no saber-lo.
Les dades d’ús mostren bé com era Internet en aquell moment. A principis del 2006, un 48% de les consultes d’iBus es feien des del web convencional i un 45% per SMS. El WAP només representava un 5% i l’i-mode, un 2%.
2006: neix tmb.cat
L’any 2006 TMB estrena una nova adreça: tmb.cat. El canvi coincideix amb el naixement del domini .cat, que aquest 2026 també celebra vint anys i que es va crear per identificar a Internet la comunitat lingüística i cultural catalana. El .cat es va obrir al públic el 23 d’abril de 2006, diada de Sant Jordi, després d’un primer període de registre restringit que havia començat el 13 de febrer.
TMB va ser una de les primeres entitats a sumar-s’hi i va reservar tmb.cat durant el mes d’abril. No era, per tant, només un canvi d’adreça. TMB incorporava el nou domini català a la seva identitat digital pràcticament des del seu naixement. El vell tmb.net es va mantenir actiu durant anys i posteriorment va passar a redirigir els usuaris cap a tmb.cat.
2009-2010: TMB surt de tmb.cat
A finals de la dècada, Internet estava canviant ràpidament. Els webs ja no eren l’únic lloc on empreses i usuaris es relacionaven. Les xarxes socials guanyaven protagonisme, els smartphones començaven a popularitzar-se i cada vegada apareixien més serveis basats en mapes i geolocalització. TMB va agrupar bona part d’aquesta transformació sota el nom de TMB Connecta.
El 16 de juny de 2009 va obrir la seva pàgina de Facebook i el 19 de febrer de 2010 va arribar a Twitter amb el perfil @TMB_Barcelona. També es va començar a treballar en altres àmbits, com la integració de la informació de TMB a Google Transit, els codis QR, les aplicacions per a mòbils o fins i tot experiències de realitat augmentada. Per primera vegada, la presència digital de TMB ja no girava exclusivament al voltant de la seva pàgina web.
2011: una nova generació de tmb.cat
El 5 d’abril de 2011 entra en funcionament una nova versió de tmb.cat, que substitueix el portal que estava en servei des del 2004. TMB renova completament l’organització i el funcionament intern del web i adopta Liferay com a sistema de gestió de continguts. Per a l’usuari, això es tradueix en més informació sobre metro i autobús, una presentació més clara de les alteracions del servei i més espai per als continguts corporatius, comercials i de premsa.
Però un dels canvis més importants torna a tenir a veure amb el mòbil. Onze anys després d’aquell primer portal WAP, TMB ja disposa d’una versió del web dissenyada específicament per a telèfons mòbils. Encara no era com avui: hi havia, d’una banda, el web pensat per veure des de l’ordinador i, de l’altra, una versió diferent per als mòbils.
A finals d’aquell mateix any també neix JoTMBé, un servei pensat per crear una relació més directa amb els usuaris, amb alertes sobre el servei, promocions, avantatges i activitats. Era el primer pas cap a una experiència cada vegada més personalitzada.
2012: els serveis salten al mòbil
Els smartphones ja s’estaven convertint en una part habitual del dia a dia i TMB va començar a adaptar-hi molts dels serveis que fins aleshores vivien principalment al web. El gener del 2012 estrena TMB Maps per a l’iPad, una aplicació que mostrava sobre un mapa les estacions de metro i les parades d’autobús i permetia planificar trajectes, consultar línies i veure quan arribaria el següent autobús. Al mateix temps evolucionava TMB Virtual, l’aplicació per a smartphones, que reunia serveis com Vull anar, On sóc i iBus.
Al març del 2012, entre les versions per a iPhone i Android, TMB Virtual ja havia superat les 160.000 descàrregues. Però el canvi no es limitava a consultar transports. Aquell any, tmb.cat va ampliar també els tràmits que es podien fer per Internet. Ja era possible enviar consultes, queixes i suggeriments, iniciar gestions relacionades amb objectes perduts o fins i tot pagar per Internet determinades sancions per viatjar sense un títol vàlid.
El web començava així a ser també una porta d’accés a l’atenció al client.
2013: Vull anar arriba a altres webs
El gener del 2013 TMB fa una cosa molt pròpia de l’Internet d’aquella època: converteix Vull anar en un giny que qualsevol web o blog podia incorporar. Això permetia, per exemple, que una entitat o un equipament mostrés directament el planificador de TMB a la seva pàgina sense que l’usuari hagués d’entrar abans a tmb.cat. Fins i tot es podia triar entre tres dissenys diferents: vermell, negre o gris.
En aquell moment, Vull anar, On sóc i iBus ja sumaven més de 300.000 accessos mensuals. Aquell mateix any el web fa també un pas important en accessibilitat. El novembre, tmb.cat obté la certificació AA d’accessibilitat web. El portal, disponible en català, castellà i anglès, rebia aleshores unes 700.000 visites cada mes.
2014: TMB Digital i la informació en temps real
El 2014 és un altre any important en aquesta història. Sota el projecte TMB Digital, l’empresa renova diverses eines a la vegada i intenta unir millor el web, el mòbil i la informació en temps real. Una de les novetats més visibles és la incorporació de l’estat del servei en temps real. Des del web es podia veure d’una manera més clara si el metro i els autobusos funcionaven amb normalitat o si hi havia alguna incidència.
TMB renova també el web específic per a mòbils, que ja podia aprofitar funcions habituals dels smartphones com la geolocalització. Una altra novetat important és TMB Maps web, una eina de planificació basada en Google Maps. A diferència del Vull anar tradicional, permetia marcar directament sobre el mapa l’origen i la destinació, consultar parades i recorreguts, veure temps de pas i alteracions del servei o compartir el trajecte.
Durant uns anys, TMB Maps i Vull anar van conviure com dues eines diferents per planificar un viatge. També apareix una nova TMB App, que substitueix TMB Virtual i reuneix en una mateixa aplicació diferents serveis d’informació i planificació. I aquell any passa una altra cosa especialment interessant: el 30 de gener de 2014, TMB obre part de les seves dades perquè altres desenvolupadors les puguin utilitzar.
Això permetia que aplicacions creades per tercers poguessin mostrar informació de la xarxa i del servei. La informació de TMB començava, així, a sortir també de les eines creades per la mateixa empresa.
2015: TMB Maps s’adapta a totes les pantalles
El novembre del 2015, TMB Maps estrena un disseny responsive. Dit d’una manera més planera: la mateixa pàgina podia adaptar-se automàticament a la mida de la pantalla, tant si s’obria des d’un ordinador com des d’una tauleta o un mòbil. La nova versió també millorava la velocitat, la informació en temps real i la cerca d’orígens i destinacions, amb funcions com l’autocompletat.
Això va permetre retirar l’aplicació mòbil específica de TMB Maps: ja no calia una app diferent, perquè la mateixa eina web funcionava correctament des del telèfon. Era un avançament del que passaria només un any després amb tot tmb.cat.
2016: un únic web per a totes les pantalles
Cinc anys després de l’anterior gran renovació, TMB torna a reconstruir el seu web. El juliol del 2016 s’estrena una versió de proves a w2.tmb.cat i, dos mesos més tard, el 5 de setembre, passa a substituir definitivament l’anterior. La gran novetat és que tot tmb.cat passa a funcionar amb un disseny adaptatiu.
Per primera vegada, el mateix web serveix per a ordinadors, tauletes i mòbils i reorganitza automàticament els continguts segons la mida de la pantalla. Ja no calia, per tant, mantenir un web convencional i un altre de diferent per als telèfons. La nova versió reorganitza també els continguts i intenta fer més fàcil i ràpida la navegació.
Vull anar, una de les eines més utilitzades, incorpora suggeriments automàtics mentre s’escriuen l’origen i la destinació i millora la manera de mostrar els recorreguts. Amb aquella renovació també neix un web propi per a la Fundació TMB, amb continguts relacionats, entre altres coses, amb la història i el patrimoni del transport públic de Barcelona.
2017: un web més personal
Si el gran canvi del 2016 havia estat aconseguir que el web s’adaptés al dispositiu, el següent pas era intentar que també s’adaptés a cada usuari. El 2017, JoTMBé s’integra més profundament dins del web i de TMB App. Els usuaris poden guardar els seus llocs i trajectes habituals, marcar línies, estacions i parades preferides, consultar temps d’espera i configurar avisos segons els seus interessos.
La ubicació del telèfon permet també mostrar informació sobre els transports que hi ha a prop. El web començava així a ser una mica diferent per a cada persona.
2018-2019: comprar bitllets per Internet
El següent pas era que el web no servís només per informar-se, sinó també per comprar títols de transport. El 2018 ja era possible adquirir diferents títols des de TMB App i, el novembre del 2019, aquesta possibilitat va arribar també al web per als usuaris de JoTMBé. El funcionament, això sí, encara era força diferent del de la T-mobilitat actual.
Després de comprar el títol per Internet, l’usuari rebia un codi que havia d’introduir en una màquina de venda del metro per imprimir el bitllet físic. Tot i això, per primera vegada una compra que fins aleshores s’havia de fer a l’estació podia començar-se i pagar-se des de casa. El 2019 també hi ha un altre canvi important.
Les funcions d’On sóc i TMB Maps, que durant anys havien funcionat com a eines independents, passen a integrar-se dins de Vull anar. El planificador permet ara seleccionar punts directament sobre el mapa, veure els transports que hi ha a prop, consultar temps d’iBus, incidències i alteracions i accedir a informació de línies, parades i estacions sense anar canviant d’eina. Més de vint anys després de néixer, Vull anar tornava a reunir bona part de les eines de planificació de TMB.
Els hàbits dels usuaris també havien canviat completament: el 2018, set de cada deu visites a tmb.cat ja es feien des d’un mòbil. Aquell mateix any, Vull anar va superar els 1,1 milions de cerques.
2020: la pandèmia accelera els tràmits per Internet
L’arribada de la pandèmia del coronavirus l’any 2020 va canviar també la relació entre TMB i els seus usuaris. En un moment en què calia evitar desplaçaments i l’oferta de transport canviava constantment, els canals digitals es van tornar encara més importants. TMB va ampliar els tràmits que es podien fer per Internet i va potenciar el Punt TMB virtual.
Consultes, reclamacions, objectes perduts, expedients o justificants d’incidències eren algunes de les qüestions que es podien gestionar a distància, mentre que per a altres tràmits presencials es va incorporar la possibilitat de demanar cita prèvia des del web. tmb.cat es consolidava definitivament no només com un lloc per consultar informació, sinó també com un canal d’atenció al viatger.
2021: arriba la T-mobilitat
L’any 2021 comencen les proves obertes de la T-mobilitat, el nou sistema digital de bitlletatge del transport públic de l’àrea de Barcelona. Els canals digitals de TMB es converteixen també en una de les portes d’entrada al nou sistema. Durant les proves, els usuaris podien registrar-se a la T-mobilitat des del web, crear el seu compte i consultar-hi factures i altres gestions relacionades.
Era un canvi important respecte del sistema anterior: el títol de transport començava a deixar de ser necessàriament un bitllet físic de cartró.
2023-2025: una nova imatge i més formes de moure’s
L’agost del 2023 TMB estrena una nova pàgina d’inici i comença una renovació progressiva de tmb.cat. A diferència d’altres canvis anteriors, aquesta vegada no es substitueix tot el web de cop. Les diferents seccions es van renovant progressivament, amb una imatge més moderna i una navegació més senzilla. El canvi busca també que el web i la TMB App, renovada l’estiu del 2024, s’assemblin més i comparteixin serveis i maneres de presentar la informació.
I, una vegada més, Vull anar és un bon exemple de fins a quin punt ha canviat la idea de mobilitat. El 2025 el planificador amplia les possibilitats i deixa de pensar només en metro i autobús. A les opcions de transport públic s’hi afegeixen trajectes a peu i en bicicleta, combinacions entre bicicleta i transport públic, recorreguts que tenen en compte l’accessibilitat de les estacions i informació sobre serveis de bicicleta compartida com Bicing, AMBici, Donkey Republic, Cooltra o Bolt.
El canvi és enorme. Vull anar havia nascut el 1998 per respondre una pregunta molt concreta: «Com puc arribar d’aquí fins allà en transport públic?». Gairebé trenta anys després, la pregunta és més aviat: «Quina és la millor manera d’arribar-hi?».
2026: vint anys de tmb.cat, trenta anys de TMB a Internet
Aquest 2026, tmb.cat celebra vint anys. Però la història de TMB a Internet ja n’arriba als trenta.
En aquestes tres dècades, aquell petit web estàtic de 1996 s’ha convertit en una plataforma des d’on es pot consultar l’estat del servei en temps real, saber quan arribarà el pròxim autobús, planificar un recorregut, comprar i gestionar títols de transport, fer tràmits o rebre informació personalitzada. Les xifres també expliquen aquest canvi. L’any 2013, el web de TMB rebia uns 8 milions de visites anuals. El 2026, la xifra se situa al voltant dels 15 milions. Però potser la millor manera d’entendre tot el que ha canviat és tornar al principi. El 1996, consultar informació de TMB per Internet significava seure davant d’un ordinador i navegar per unes poques pàgines estàtiques. L’any 2000, TMB intentava portar aquella informació a les petites pantalles dels telèfons WAP. El 2005, per saber quan arribaria el pròxim autobús, podies haver d’enviar un SMS amb el codi de la parada.
Avui, tota aquesta informació —i molta més— viatja permanentment a la nostra butxaca. Han canviat els dispositius, les tecnologies i fins i tot la manera com entenem la mobilitat. Però, al capdavall, l’objectiu continua sent molt semblant al d’aquell primer tmb.net de 1996: posar la informació del transport públic a l’abast de les persones que l’utilitzen.